3/10/08
22/9/08
Tecnoautobiografia
Tot i que ara ja se de l'existència de diversos tipus de tecnologies a més de les artefactuals (les simbòliques, les organitzatives i les biotecnologies), exposaré, sense obviar-ne cap, com si no tingués aquest coneixement previ i mirant de no embarbussar-me massa (tasca, ja aviso, difícil):
Un dels meus primers records des de que tinc ús de raó (sempre hi haurà qui opini que, encara ara, en ocasions no n’hi tinc) quan al meu contacte amb maquinari, seria un rellotge digital CASIO comprat a Andorra (estiuejo des de ben menut a La Cerdanya, a escassos trenta-cinc quilometres), tot just tindria nou o deu anys i aquest element (com ara estic comprovant amb idèntica acció, no pre-meditada tot sigui dit, amb el meu fill gran en quan a marca i edat) em va proporcionar cert grau d'autonomia ja que que no calia anar preguntant l'hora i tanmateix em permetia una millor organització horària.
A aquest mateix punt d'estiueig recordo també (parlo de la darreria dels anys setanta) que disposàvem d'un televisor vermell (aquest era l'unic color que desprenia, per que era en Blanc i Negre) amb dues opcions de sintonització; la primera anava destinada doncs a això al primer canal TVE (l'actual La Primera) i la segona era una rosca que captava el senyal d'UHF (que en feia d'anys que no emprava aquesta sigla, ens fem grans ...) mitjançant la qual s'obtenia, si les ones hertzianes o permetien, el segon canal de la mateixa TVE (l'actual La 2). Sembla que estem parlant de temps remots, però només estic retrocedint trenta anys! i, per aquells que no n'estiguin al cas, que sapiguen que només hi havia dos canals! Qui ho diria ara que hi ha prop d'una desena de canals analògics i quasi una quarantena mitjançant la TDT (i això aquí, als EUA n'hi ha més de tres-cents entre aquests sistemes i els de cable). Per suposat que la paraula zapping no existia (i com havia d'existir si a part d'haver només dos canals, ni tan sols disposàvem de comandament a distància).
Un altre record que tinc és l'arribada del vídeo. A casa degut a una breu vinculació laboral del meu pare amb el sector audiovisual en vam disposar de ben inici (ara ja ens trobem als anys vuitanta ...) i en quasi totes les versions; primer en sistema BETA i després en VHS (encara hi havia un tercer sistema dit 2000). Aquest fenòmen canvià els hàbits domèstics de molts diumenges en que, fins aleshores, sobre una pantalla blanca de cinema projectàvem pel·lícules llogades o d'elaboració pròpia en rotlles de Super8 ...
Amb la meva incorporació a l'institut arribà un dels moments que recordo amb més joia i que ha marcat profundament la meva vida (també val a dir que en més d'una ocasió ha estat a punt de prendre-me-la ...): La compra de la meva primera moto (passo per alt la primera bici ...), concretament era un ciclomotor Vespino de 50 cc, només tenia quinze anys i a més de satisfer una demanda des que havia finalitzat l'etapa de Primària, escurçava notablement el temps de desplaçament des de casa (a Cornellà de Llobregat) fins a l'institut (a Sant Just Desvern), ja que la comunicació entre les dues viles només era possible mitjançant dos autobusos.
Posteriorment, als setze anys, vaig disposar d'una Vespa 75cc (primera hospitalització i no precisament per anar fent el boig, sempre hi ha algú que se li oblida la funció del senyal d'STOP ...), més endavant una altra Vespino i una altre scooter Piaggio 75 cc. El pas a les motos grosses no seria fins als vint-i-quatre anys abastant totes les marques i cilindrades (Yamaha, Kawasaki i Honda, de 350 cc, 500 cc i fins a 600 cc), amb la penúltima quasi em tornen a “retirar” i, altra vegada, tampoc per culpa meva.
En la línia d'alguna d'aquestes darreres experiències i veient que ja m'estic enrotllant massa amb les artefactuals (trenta-vuit anys donen per diverses tecnoautobiografies ...) , voldria endinsar-me en la meva relació amb un altre tipus de tecnologia: la simbòlica i mitjançant què? Doncs el codi de circulació. Com s'ha vist des de ben adolescent vaig haver d'aprendre'm les normes viàries; primer per treure'm la Llicència de Ciclomotors i després pel carnet de moto A1 (motos fins a 75 cc. De manera que a l'hora de treure'm els carnets de cotxe (B1) o de moto gran (A2) la teòrica ja estava superada (d'ençà els setze anys ...). Es doncs un aprenentatge que tinc ben assumit (això no treu que en ocasions es faci difícil el seu compliment ...) i que vaig mirant de transmetre als meus fills.
A l'hora de citar la meva relació amb les tecnologies organitzatives, no em puc estar de parlar del meu encabiment als diferents grups classe que he format cas. No se què tindré, inspiraré o sabré fer però allí on vaig a petar acaben fent-me delegat, sots-delegat o co-delegat! A primer de BUP (altra sigla anacrònica) acabat d'aterrar a l'institut (amb més de tres quartes parts de companys nous) va i m'hi escullen, a tercer de BUP nou grup nova elecció, a COU (per qui no ho sapiga: Curs d'Orientació Universitària) canvio d'institut i santornem-hi, començo la meva primera etapa universitària a Empresarials i també. I ara a MEP per acabar-ho d'adobar ... que us haig d'explicar ...
Acabaré amb una breu de biotecnologia; arrel de l'accident de moto que vaig tenir amb ja quasi divuit anys amb la Vespa 75cc, fruit de l'impacte vaig perdre un parell de peces dentals, de manera que des de aleshores he hagut de conviure amb una pròtesis dental fixe (un pont que diuen), tot i que si no ho sabeu no ho dirieu (i tot i així us hi haureu de fixar molt) ...
Salut i fins aviat !!!!,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)